Libro: SPQR: Història de la Roma antiga

El llibre imprescindible per conèixer la Roma antiga PER PRIMERA VEGADA EN CATALÀ
La Roma antiga importa.
Després de dos mil anys, continua sent la base de la nostra cultura i de la nostra política, de com veiem el món i el lloc que hi ocupem. Els seus mites i històries, des de Ròmul i Rem fins a la violació de Lucrècia, encara ens afecten. I els seus debats sobre la ciutadania, la seguretat i els drets de l’individu encara influeixen en els nostres propis debats sobre la llibertat civil avui dia.
SPQR és la mirada a la història romana d’una de les classicistes més importants del món. No tan sols explora com Roma va passar de ser un poble insignificant del centre d’Itàlia a una potència que controlava el territori des d’Espanya fins a Síria, sinó que també explica com es veien els romans a ells mateixos, què pensaven dels seus èxits i per què encara són importants per a nosaltres. Aquest text rigorós i alhora entretingut i apassionant cobreix mil anys d’història i aporta llum nova sobre els fonaments bàsics de la cultura romana, des de l’esclavitud fins a l’aigua corrent, a més d’explorar la democràcia, la migració, la controvèrsia religiosa, la mobilitat social i l’explotació en el context més ampli de l’imperi.
Aquesta és una història definitiva de la Roma antiga.

«La història de Roma es reescriu constantment, i així ha estat sempre; en certs sentits sabem més de la Roma antiga que no en sabien els mateixos romans. [...] SPQR deu el títol a un altre lema romà, Senatus Populus Que Romanus, “el Senat i el Poble de Roma”.
[...] Per un costat, tot sembla d’una familiaritat tranquil·litzadora: hi ha converses en les quals gairebé podem intervenir sobre la naturalesa de la llibertat o sobre problemes relacionats amb el sexe; hi ha edificis i monuments que reconeixem i una vida de família menada de maneres que comprenem, amb els seus adolescents complicats; i hi ha acudits que entenem. A l’altre costat, sembla un territori del tot aliè: no tan sols per l’esclavitud, la brutícia (a l’antiga Roma no es practicava res similar a la recollida de rebuigs), les matances humanes als espectacles i les morts per malalties que avui dia donem per descomptat que es curen, sinó també pels nadons llençats en abocadors d’escombraries, els casaments de nenes i els extravagants sacerdots eunucs».