Libro: Lluís Companys: La veritat no necessita màrtirs (Catalan Edition)

Lluís Companys era el president de la Generalitat i va morir dignament, acord. També Carles Rahola i molts altres, de tots dos bàndols, van morir dignament tenint molt menys a guanyar, si se’m permet la gosadia. I no oblido l'horror d'afrontar un piquet d'afusellament. Però recordem que, esvaïda l'esperança de viure, Companys hi guanyava molt aguantant el tipus i, en canvi, perdent-lo acabava de tirar per la borda la carrera política per la qual ho havia sacrificat tot. Tenia un consol que altres no tenien i, en el testament, ell mateix ho esmenta amb la seva habitual prosopopeia i costum de solucionar els problemes amb paraules boniques. Trobo, doncs, que la mort de Companys no és suficient per santificar-lo, sobretot si això ha d'impedir analitzar la seva actuació política, que resultaria més exemplar i alliçonadora vista sense les enlluernadores garlandes de la glòria. (Enric Vila)